Jose Vizcaino Pallares

Ja fa temps que remena les paraules sense sentit
On no pot posar-hi forma, la gira, la cerca,
Segurament ja l’ha trobat, incauta però...
Es nega a sortir, i es fon, s’en va...

Vagament segueix les formes de l’aire
I els seus dits les poden fins i tot acaronar
Zelós de les mirades dubte de tot,
Cada cara és nova i coneguda
A la que somriure si cal,
I si no tant se val, si mira coneix
No importa si de sempre,
O d’aquest mateix instant

Per un esquitx de vida
Aparegut de forma fugaç,
Lentament s’apaga en la llum
Lentament s’apaga en el jaç
Regalims del que va ser
En espurnes sol mostrar.
Sols li queda el seu passat.

                                 Joan
                                  22 Setembre 2011