Ja fa un any que vas deixar aquell cos que et torturaba.
I malgrat que hi ha hagut dies, en que m’he hagut d’esforçar,
per no recordar que ja no hi eres;T’he sentit prop meu.

De vegades els fills (en el meu cas les filles) aconsegueixen fer-nos veure en colors, el que els adults tenim per gris.

Finalment, ahir 27 de Febrer a les 17:20 l'Alzheimer li va guanyar la darrera batalla.
Descansi en Pau


"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo."
                                       Miquel Martí i Pol

Jose Vizcaino Pallares

Ja fa temps que remena les paraules sense sentit
On no pot posar-hi forma, la gira, la cerca,
Segurament ja l’ha trobat, incauta però...
Es nega a sortir, i es fon, s’en va...

Vagament segueix les formes de l’aire
I els seus dits les poden fins i tot acaronar
Zelós de les mirades dubte de tot,
Cada cara és nova i coneguda
A la que somriure si cal,
I si no tant se val, si mira coneix
No importa si de sempre,
O d’aquest mateix instant

Per un esquitx de vida
Aparegut de forma fugaç,
Lentament s’apaga en la llum
Lentament s’apaga en el jaç
Regalims del que va ser
En espurnes sol mostrar.
Sols li queda el seu passat.

                                 Joan
                                  22 Setembre 2011

Hi ha coses que s'han de dir, quan es poden escoltar

M'agradaría compartir la carta que li vaig fer al meu pare, quan ell encara era conscient i coneixedor, de que estava malalt d'alzheimer, i el que aixó comportava.

Hi ha coses, que tard o dora s’acaben dient; Però es de justícia, que si es pot... siguin dites, quan la persona a qui van dirigides, les pot escoltar.

I malgrat que possiblement demà, ja no sen recordi, li faré un escrit, que el podrà penjar, i llegir-lo cada dia, o escoltar-lo, si li cal.

-Potser no vas ser el millor Pare, que tot nen vol desitjar; Tot i que amb el temps he aprés, que no hi ha ningú sobre la terra, que a aquest títol pugui optar.

Vas obrar amb fermesa. De vegades amb encert, d’altres, no tant.

Que difícil que es trobar l’equilibri, quan la motxilla que portes a sobre, té un pes tant pesat, com la: Responsabilitat.

I  la vas saber portar; Doncs no hem conegut allò, que de petit, tu vas tastar...

Si una cosa ens has ensenyat, es a treballar, a treballar com tu, que mai no vas parar, no hi havia descans, ni suor que et fes parar. De la fàbrica a la vinya, i després els "animals", un cop de mà a casa,i demà, tornem-hi a començar.

 Llevar-te de matinada, encendre el foc, per que quan ens llevéssim, trobéssim la cuina calenta; Taronjada, torrada tallada a quatre trossos, llet de cabra, i cap al cole a estudiar (Nen estudia, per el dia de demà...).I arreglar les bèsties, després la Vinya, migdia a dinar... i en acabat a la fàbrica. Fins la nit no pots tornar.

Vas donar-ho tot, sense demanar res a canvi, ni la vinya, que tant vas suar per comprar, vas voler a nom teu. El cotxe era de casa, i tots el podíem agafar, i si algú s’havia de quedar sense, i no es podia bellugar, eres tu, sense dubtar.

 Mai vaig sentir un crit, per cap bony, ni trompada gran, sinó un "-com estàs"; Bé?, -Tant se val, tot el demés es pot arreglar...

Pots haver tingut opinions "carques", que més vols, és el temps que et va tocar viure, en alguna cosa t’havia de marcar.

Pots haver tingut idees rares, o invents inacabats, o que no van cuallar...

Però hi ha una cosa en la que no vas fallar:

En què em sento orgullós, de les moltes coses, que em vas ensenyar.

I ara em podria estendre en detallar-les, però no ho faré pas.

Hi ha coses que s’han de dir, quan es poden escoltar...

I aquesta n’és una:

Si pogués tornar enrere, i pogués triar:

Tornaries a ser el meu Pare.

                    

                                  Joan, 19 març de 2009